LA VALÈNCIA QUE VA SER
Gumersindo Fernández · Enrique Ibáñez
Pròleg de Toni Sabater
216 pgs il·lustrades en b/n
Odissea núm. 9

Com totes les ciutats, València ha patit la destrucció de bona part del seu patrimoni físic. Els canvis, els successos històrics, el pur pas del temps, els interessos econòmics o les simples modes han sigut els motors de les variades devastacions que han alterat l’aspecte del cap i casal i els costums d’aquells que l’habitaven. Perquè la destrucció no és a soles física; també comporta la desaparició d’un patrimoni sentimental que unix a cada generació amb els seus referents, amb una manera concreta d’entendre el món i la vida.
 
Palaus, esglésies, barris sencers, estadis, comerços, platges, hospitals, teatres… La llista d’espais desapareguts que este llibre proposa i relata és llarga i dolorosa, però també vol ser un estímul optimista per a la seua pervivència en el record i un avís o una advertència per al futur.
 
Del Convent de Sant Francesc a Barrachina, de la Casa de la Ciutat al Trianon Palace, de la Seca al Palau de Ripalda, de Vallejo a Algirós, del Teatre Russafa al Canòdrom Avenida i així fins a 50 espais perduts que este llibre recupera, travessant els segles per la València que va ser i que sempre serà, en la memòria.