Perspectiva València.

May 30, 2016

 

 

Miquel Nadal fa un repàs vital que alterna experiències viscudes, dietari íntim, bestiari de personatges inversemblants o situacions que, al recer d’un delicat sentit de l’humor que sobrevola tot, transmeten amb goig una profunda i agraïda melancolia. Jugant a conveniència amb les màsqueres del jo i de l’ell, l’autor fantasieja entre la realitat i la ficció mentres que la devoció i la vocació literària, l’amor declarat a la ciutat de València, les glòries i misèries de la maduresa o la llengua recuperada són els quatre punts cardinals del seu llibre.

 

Hi ha llibres que tenen la insòlita textura d’un divendres per la vesprada, llibres que prometen la felicitat assequible d’un café amb vistes a la mar, llibres dins dels quals un es quedaria a viure per a sempre.

 

Miquel Nadal ha firmat un d’eixos estranys exemplars destinats a romandre en la memòria dels seus lectors. Una història que oscil·la entre el dietari, la recreació cartogràfica dels límits de la ciutat i la faula d’uns quants personatges de ficció que diuen més del seu autor i els seus anhels que qualsevol confessió personal i que només aflora, d’una manera molt subtil, en uns quants paràgrafs veritablement antològics.

 

No vull caure en hipèrboles que sé que l’autor detesta. Constate allò llegit. Nadal ha escrit un llibre complex però meravellós, diferent, divertit, d’una suggeridora i amable profunditat. Un llibre de València sense tòpics, ajustat a la singularitat de l’autor i les seues ressonàncies, quallat de complicitats i matisos, amb l’eco reconeixible d’alguns clàssics: Paul Auster, Patrick Modiano, Quim Monzó o fins el mateix Georges Perec.

 

Per damunt de tot, allò que subjau en este Inventari mínim és el substrat de la ciutat allunyada de la mirada convencional que confon l’enumeració de referents urbans amb la seua projecció literària. Nadal trenca amb eixa escenificació de les obvietats.

L’autor pensa la ciutat i la transforma. Eixe mèrit em pareix capital. Ja no es tracta d’escriure la gran novel·la de València al caliu de paràmetres huitcentistes. Nadal ho sap i no es deixa enganyar al respecte, i d’ací la originalitat i valentia de la proposta. Sense inventar res, reformula amb mestria totes les possibilitats que troba al seu abast per a moure’s en el fil d’aram que separa la ficció de la realitat, la versemblança de la imaginació.

 

L’autor visibilitza una València metafísica i amagada. Ho fa per mitjà de personatges de ficció els quals peguen voltes a idees i desenllaços que només un flâneur confés pot i sap gestionar. La narració es dispara en mil direccions, però ho fa des de la convicció de l’estudiós que ha sabut esprémer al màxim la història i les històries de totes les Valències que bateguen en la seua mirada. El narrador eclèctic d’Inventari mínim és un gran tapat. Eixa condició li atorga privilegis i responsabilitat. El lampista de les altes instàncies descriu amb precisió eixe moment en el qual la societat va començar a confondre les possibilitats reals amb les malaltisses.

 

Lluny de quedar-se en la prosa notarial del negre que s’aguaita als secrets d’alcova de l’administració pública, el text alça el vol per a provocar el somriure còmplice del lector en uns quants capítols delirants. Són els meus preferits. Preval en ells l’esperit mordaç, l’enginy il·lustrat i el gen captiu del protagonista de qualsevol pel·lícula de Woody Allen. Nadal configura el plànol de la ciutat davall d’una òptica tan personal com inclassificable. Llavors, la confessió, el to íntim i la ironia adquirixen el valor afegit que transforma allò local en universal. Ja no és només València. És l’home captiu i perplex. Brolla, d’una manera commovedora, però sense besllum de coentor, la veritat neta i delicada.

 

En eixe sentit, hi ha tres estampes que definixen les edats del narrador. El xiquet tímid que va aprendre a llegir abans d’hora, l’adolescent abstret que s’aguaitava a un balcó on no hi havia ni poble ni ciutat perquè tot surava davall de l’atmosfera devastada d’un paisatge sense poetes, i el jove universitari que somiava amb escriure llibres memorables en la llengua dels seus majors. És evident que ho ha aconseguit.

—RAFA LAHUERTA. Posdata. Levante-EMV

 

INVENTARI MÍNIM

Miquel Nadal

128 pg

14.75€

 

Please reload

Últims posts
Please reload

Per etiquetes
Please reload

Seguix-nos
  • Facebook - Black Circle
  • Twitter - Black Circle